dimecres, 27 de febrer de 2013

Què és l’agrosilvicultura?



El terme "agrosilvicultura” és un dels mots de moda que circulen en el sector orgànic És un sistema d'ús de la terra  que combina elements de l'agricultura i la silvicultura en un sistema de producció sostenible.
Això ens porta a preguntar-nos: què és la silvicultura?


Font: revista de la investigación europea
I+DT info
Doncs la silvicultura  és la tècnica de gestionar les masses forestals per treure’n un profit econòmic i productiu tenint en compte la regeneració natural del medi, vetllant en tots els cassos per la seva conservació. 

Aleshores, l’agrosilvicultura integra l’agricultura que coneixem amb la silvicultura per augmentar la productivitat o la sostenibilitat del sistema agrícola.

Reconec que és difícil d’imaginar però si l’altre dia intentàvem idear un bosc comestible ara toca projectar arbres en terrenys agrícoles i/o terres agrícoles entre espai forestal.
 
Tot és reinventar-se!



dilluns, 25 de febrer de 2013

El reciclatge funciona!



ZICLA és el nom de l’empresa creadora del separador de carril bici més vist fins ara al territori. L’ha anomenat Zebra, i està fet amb materials reciclats. Amb què concretament? Doncs amb cables elèctrics, persianes i canonades.

El més interessant de tot plegat és que han evitat que 200 tones de plàstic hagin anat a parar als abocadors, i al mateix temps, han aconseguit que 400 tones de CO2 no s’hagin emès a l’atmosfera.

Segons afirmen, si el seu exemple es seguís per altres empreses espanyoles, Espanya podria arribar a una taxa de reciclatge del 70% al 2020, quan ara és només del 20%. 

Però alguna cosa serà certa quan han aconseguit el segon millor lloc com a producte de plàstic reciclat a Europa! I això, junt amb que és un producte de proximitat local no és ni molt menys, una mala noticia.





dissabte, 23 de febrer de 2013

Contenidors d’escombraries intel·ligents a Holanda



A Holanda fa anys que van al capdavant del reciclatge. Reciclen i separen tots els materials però més a més, els hi posen noms i cognoms. És d’aquesta manera que saben quina comunitat de veïns genera més residus i si cal, en el cas que hagin sobrepassat els límits es quedin sense poder-los tirar.

Però ara això ja ha quedat enrere, i per evitar que certs veïns s’aprofitin d’altres han creat els contenidors d’escombraries intel·ligents. Ara cada família té un carnet d’identificació que ha de presentar a un dispositiu inalàmbric perquè aquest li obri el contenidor d’escombraries.

És aleshores que un sistema subterrani de classificació distingeix entre les escombraries i envasos reciclables, calculant la factura que cal abonar per cada família. El que es pot reciclar és gratuït, la resta es paga i l’excés de pes, també.


http://noticias.lainformacion.com/mundo/holanda-estrena-cubos-de-basura-inteligentes-te-piden-el-dni-y-te-cobran-segun-los-kilos-de-desperdicios-generados_5m5SCeHEs2rJrJgIByWG04/


dijous, 21 de febrer de 2013

Com dissenyar un bosc comestible?



Quan pensem en un bosc el que menys sens passa pel cap és que entre alzines hi trobem pastanagues. Imagineu-vos si ara combinem el concepte de “bosc” per el d’”hort”, de manera que creem un sistema nou amb els beneficis d’un hort i els d’un bosc al mateix temps.

Aquest nou sistema és multifuncional de manera que hi ha una interdependència i col·laboració natural entre plantes al mateix temps que estabilitat de nutrients i de biodiversitat per competència.

A més a més, “el cost del manteniment i producció de menjar és molt baix i les feines de reg, adició de nutrients, control de plagues, preparació constant del sòl i totes les coses que requereix un hort normal ja no caldria fer-les, ja que l’ecosistema creat les faria per si mateix”.





 Avui us presento un article que no podeu passar per alt, on Javier Hererra (creador del Parc Ecològic d’Urobia ) explicarà la seva experiència i conclusions basades en els resultats del darrers anys.

Entre d’altres coses, diu que “es calcula que si plantéssim boscos comestibles de forma massiva en tot el planeta, es podrien reduir las concentracions de les emissions dels gasos d’efecte hivernacle a nivells anteriors als de la revolució industrial”!

El que us deia, una molt bona lectura.