Qui no s’ha preguntat mai si cal fer tanta destrossa alhora
de podar un arbre?
I dic “tanta destrossa” per una senzilla raó: les branques
més gruixudes no es formen d’un any per l’altre i per tant, no molesten als balcons
per sorpresa...Amb això no vull dir que no es podi, que segurament és necessari
per tots, sinó que es miri la millor manera de fer-ho.
La majoria de gent sap, o si no ho sap pot deduir fàcilment
fent una ullada, que els arbres de les grans ciutats estan malalts. La pol·lució i tots
els gasos concentrats de les emissions de l’home fa que estiguin afectats
d’alguna manera en el seu creixement. Però està clar que és més rentable (o
això vull creure) canviar un arbre de mida gegantina que tractar qualsevol malaltia.
I dic jo, perquè quan nosaltres ens fem una ferida ens la curem, i no ho fem amb les podes? A cas no es com si ens talléssin un braç
o una cama les barbaritats que fan amb els plataners? I esperen que l’arbre
segueixi igual de “bé” per l’any següent?
Perdoneu, però una mica d’ajuda no
els hi aniria malament, perquè en una ferida oberta, si ja estàs malalt, molt
més esforç et costarà de curar, no? O només ho veig jo? Però sembla que és molt car comprar cicatritzant per arbrat,
però si que surt rendible comprar màquines que fan més fàcil la poda, sense
tenir en compte que son de combustió, i tornem al mateix problema dels gasos... Algun dia us explicaré la meva experiència amb aquestes
màquines...
En fi, faig una crida a que tothom utilitzi una pasta
cicatritzant en les seves podes, jo la utilitzo i va molt bé perquè provoca una
crosta natural que fa que l’arbre o l’arbust on ho apliqueu no perdi fluids ni
que la poda esdevingui un estrés impactant sobre el seu metabolisme. Jo
utilitzo “Bálsamo cicatrizante KB” i la veritat és que va molt bé! I a més, té un
aplicador perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada